Home Notícies Externes
Notícies externes

Manifest del Tercer Sector Social

Imprimeix

MANIFEST DE LES ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL

DE VILANOVA I LA GELTRÚ

 

“El valor d’aportació de les entitats del tercer sector social no depèn tant de les activitats que desenvolupen com d’allò que genera en el si de la societat: participació, compromís, solidaritat, corresponsabilitat, integració, enfortiment de la identitat col·lectiva, desactivació d’estereotips, tolerància, etc.”. (Extret de l’Anuari 2013 del tercer Sector Social de Catalunya)

 

Les entitats sotasignants, que majoritàriament des del voluntariat portem a terme la nostra tasca en l’àmbit de l’acció social a Vilanova i la Geltrú, des de les dedicades a l’atenció de problemàtiques socials, de salut i integració fins a les de cooperació internacional, davant la greu i sostinguda situació de crisi econòmica i les greus conseqüències dels programes d’austeritat aplicats a nivell europeu, estatal i català, volem fer arribar a la ciutadania i als representats d’aquesta a l’Ajuntament de la nostra ciutat les següents reflexions.

1. La dràstica reducció de la despesa pública dels darrers anys, accentuada pel que fa a polítiques socials més necessàries que mai en temps de crisi econòmica, ve derivada de l’aplicació a petita escala de mesures d’ajustament estructural imposades per organismes internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Aquestes mesures, semblants a les aplicades per exemple a Amèrica Llatina, i que van resultar ser un fracàs, pretenen guarir una malaltia matant al pacient. L’austeritat com a mesura de recuperació de l’economia no està generant el creixement esperat a nivell de carrer, i si en canvi dels grans actors econòmics com ara bancs, inversors privats i empreses multinacionals, instigadors en gran mesura de la situació actual, i que cada vegada acumulen més riquesa. La usura i l’ambició de més poder d’aquests volen imperar a nivell internacional, i dediquen esforços i recursos a l’hora de buscar i trobar aliats entre la classe política, dipositària de la confiança de tots nosaltres en totes i cada una de les institucions públiques, tant locals, com nacionals i supranacionals.

2. El rescat sense precedents de bancs privats amb diners públics ha fet augmentar a nivells perillosos el deute de les administracions i governs, i ha hipotecat els pressupostos futurs. A això s’hi suma a més a més la mala gestió política, el malbaratament dels recursos públics dels darrers anys i l’escandalós enriquiment de forma fraudulenta d’alguns que s’han dedicat a la funció pública. Tot sumat provoca ja, i provocarà a mig i molt llarg termini una dràstica retallada de la despesa, especialment en els àmbits de l’educació i la salut, un increment de la pressió fiscal sobre els ciutadans, i per descomptat una disminució dels pressupostos de tot allò relacionat amb tercer sector social, tot per poder pagar els interessos del deute generat. En el cas de Catalunya, si sumem a tot això la nefasta reestructuració i eliminació del sistema de caixes d’estalvi, per a les entitats del tercer sector del territori font important de recursos des de la seva obra social, la situació per a moltes d’aquestes entitats és en aquest moment d’ofegament econòmic. Aquest fet i l’increment exponencial en molts casos de les persones ateses precisament víctimes d’aquesta crisi, ha comportat per algunes d’aquestes entitats socials haver de deixar de prestar els seus serveis. Segons l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, la disponibilitat de recursos de les entitats del tercer sector s’ha reduït a nivells de l’any 2007, però actualment amb un 47% més de destinataris de la seva acció.

3. No volem oblidar les conquestes dels darrers anys en matèria d’ajudes a la cooperació internacional, amb el compromís de les administracions públiques de destinar-hi recursos que superaven en molts casos l’1% dels seus pressupostos. Els projectes de les entitats de cooperació i els que depenen de les administracions públiques que tenen la finalitat de millorar les condicions de vida, salut, alimentació,  treball... en els països d’origen per evitar entre d’altres l’explotació de les persones o la immigració, s’han anat reduint dràsticament. Podríem trobar fàcilment exemples de projectes en països en vies de desenvolupament que s’han hagut d’abandonar per l’impagament de les ajudes o subvencions compromeses des de l’administració a les entitats, o bé per la reducció dels pressupostos públics. En el cas dels organismes de cooperació que depenen de les administracions públiques, la davallada del recursos ha afectat directament als projectes en els països de destí però no a les estructures de gestió de la pròpia administració. Dades recents apuntaven per exemple, que l’Agència Catalana de Cooperació, que ha rebaixat significativament el seu pressupost, destinarà al 2014 més d’un 40% a partides que tenen a veure amb les estructures de gestió pròpies, quan el 2013 eren sols del 20%. A menys pressupost total per destinar a projectes a l’exterior, igual despesa pública de gestió.

4. Es podria creure que la situació actual pot fer retornar als països d’origen als nouvinguts que vam acollir durant els anys de bonança econòmica, col·lectius que van aportar mà d’obra al creixement econòmic del nostre país. Malgrat és cert que es dona aquest fenomen, el gruix d’aquesta darrera onada immigratòria s’ha mantingut força estable al nostre país. Aquestes persones i les entitats socials que les atenen en les seves problemàtiques concretes, han estat les primeres perjudicades per la frenada de l’activitat econòmica i les retallades de recursos. S’estima que en el global de Catalunya, segons el mateix Anuari 2013 del Tercer Sector Social, el 44% de les entitats que s’han dissolt o es mantenen inactives tenen com a principal col·lectiu destinatari les persones immigrades. Recauen doncs en aquest col·lectiu, ja especialment vulnerable, les conseqüències de l’explotació durant anys en l’àmbit laboral (treballadors sense contracte), de la reducció d’ajudes públiques a repartir ara entre més destinataris, de la dificultat d’integració i l’estigma interessat per alguns (persones i partits d’extrema dreta i xenòfobs) d’ésser col·lectius problemàtics que s’aprofiten de les ajudes socials públiques. No ens oblidem tampoc de col·lectius com les persones drogodependents, amb discapacitat, persones grans dependents o persones amb problemàtiques de salut mental o derivades de malalties cròniques, minoritàries, degeneratives... Moltes de les entitats d’aquests àmbits que fins fa poc s’havien nodrit bàsicament de fons públics per al seu funcionament, i que a més requerien de personal contractat qualificat, han hagut de reestructurar les seves plantilles acomiadant professionals o reduint els serveis que oferien. L’ impagament del deute de la Generalitat amb les entitats i centres subvencionats o concertats del tercer sector, posa en perill de tancament a alguns d’aquests.

5. És conegut el creixement del nombre de persones que les entitats del tercer sector social a Catalunya hem atès en aquest context socioeconòmic (d’1.700.000 al 2007 a 2.500.000 al 2012). Aquest fet ha comportat el sorgiment de nous perfils entre els destinataris de l’acció social, derivats de situacions de vulnerabilitat que afecten a totes les franges d’edat, especialment als infants. L’any 2011 la taxa del risc de pobresa entre els menors de 16 anys segons l’Institut d’Estadística de Catalunya es situava en el 26%. Al principis del 2013 es calcula ja en el 28%. Actualment a Vilanova i la Geltrú, sols pel que fa referència a les ajudes en alimentació bàsica, la piràmide d’edat dibuixa un perfil més propi de països subdesenvolupats, amb gairebé un 50% de perceptors menors de 17 anys, i amb un increment dels destinataris totals entre el 2007 i el 2012, per exemple, en el cas de Càritas Interparroquial de Vilanova, de gairebé 1.500 persones. Els nous pobres, persones majoritàriament nascudes al nostre país i que formaven part del gruix de la societat que gaudia del guanys del benestar, han d’encarar per primera vegada situacions extremadament complicades derivades principalment de situacions d’atur de llarga durada, que exigeixen respostes immediates per part de les nostres entitats i també de l’administració. Aquesta situació, portada a nivell europeu i de continuar amb la mateixa tendència, segon Oxfam-Intermón, farà que es passi del 120 milions de pobres al 2011 a entre 135 i 150 al 2025.

6. En el mateix marc de la crisi també s’han fet paleses les conseqüències directes a nivell social que tenen els desnonaments o les dificultats d’accés de moltes persones, sobretot joves i famílies, a un habitatge digne.  Són un àmbit de treball petit en referència al nombre del total de persones assistides i de les entitats que s’hi dediquen, però no és menys important pel que implica. El dret a l’habitatge es va convertir durant anys en un terreny abonat per a la depredació econòmica per part del sistema bancari, amb clàusules i condicions abusives en el préstec de diners. També ho és ara no atendre a la dació en pagament, demanar el desnonament de famílies o persones amb risc d’exclusió sense voler negociar, per exemple, lloguers socials, o bé posar a disposició de les entitats i administracions part del mercat d’habitatges buits. Malgrat no pertànyer pròpiament a l’àmbit del tercer sector social, les entitats sotasignants reconeixem entre els que treballen per la justícia social a les plataformes d’afectats per les hipoteques per la labor de reintegració i suport a les persones i famílies en allò que és un dret fonamental. Es sumen a la problemàtica de poder fer front a la despesa de l’habitatge, qüestions com el poder pagar les despeses dels subministres d’aigua, gas o electricitat. Pensem en com pot condicionar aquest fet a qüestions tant primordials com la higiene, l’alimentació o la climatització de l’habitatge a l’hivern.

7. Precisament la manca de recursos econòmics per part de les famílies, amb l’atur com a principal causa, porta implícites una sèrie de problemàtiques fins ara poc conegudes, que tot just s’intueixen i que tenen i tindran conseqüències a nivell social i econòmic a mig i llarg termini. A banda de problemàtiques immediates d’habitatge o alimentació, cal pensar en com afectarà als infants i joves la impossibilitat de moltes famílies d’assumir ensenyaments o activitats no reglades que feien créixer el seu capital cultural i intel·lectual (p.e. estudis de música) o la cohesió social al nostre país (p.e. colònies i activitats d’estiu). Cal pensar com sostindrem un sistema públic de pensions si els joves en edat laboral no tenen feina i que per tant tampoc poden emprendre projectes de vida al marge dels seus pares. Cal pensar per exemple, com els fills de famílies amb recursos escassos podran seguir estudis superiors en l’ensenyament públic per l’increment del preu de les matrícules universitàries. Cal preveure com atendrem d’aquí uns anys en l’àmbit de la salut pública els casos derivats d’una mala nutrició en les primeres etapes de la vida, o l’increment del tractament de problemàtiques psicosocials derivades de depressions o malalties mentals conseqüència de l’atur de llarga durada o l’estrès per haver de fer front a situacions personals i familiars sobrevingudes. O com molts jubilats podran sostenir al seu càrrec durant més temps als seus fills i néts. En aquest context, totes les situacions plantejades i les que no anomenem, perfilen un present i un futur proper amb un gruix encara més gran de persones amb un alt risc de vulnerabilitat i d’exclusió, que no es troben aïllades però del seu entorn més immediat. La família i el rol de la dona en l’articulació d’aquest primer nucli de relació, convivència i d’afrontament de les problemàtiques, pren ja un paper prominent.

 

Per tot el que hem exposat en el present manifest, les entitats del tercer sector social de la ciutat ens emplacem a:

- treballar corresponsablement i complementàriament amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per assistir als nostres conciutadans en situacions de vulnerabilitat i risc d’exclusió.

-  incidir en el paradigma de confiança que ha de primar en la relació entre entitats i administració local.

- treballar perquè a nivell local s’asseguri de donar prioritat a les polítiques socials, de formació i promoció de l’ocupació adreçades especialment als col·lectius més desafavorits o d’atur de llarga durada.

- treballar per aconseguir mantenir la inversió en projectes de cooperació en l’1% real del pressupost anual de l’ajuntament de la ciutat i reduir els costos de gestió i personal que no siguin necessaris.

- demanar l’acompliment dels compromisos econòmics a través d’ajudes i subvencions de l’Ajuntament amb les entitats del tercer sector social, tant dels projectes a nivell local com de cooperació internacional, i fer-los efectius en els terminis que puguin garantir el desenvolupament efectiu d’aquests.

- demanar a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú la publicació detallada de la despesa real directa i indirecta en acció social i cooperació.

- treballar per redefinir el paper de la Mesa d’Entitats Socials com espai de debat de les polítiques locals en l’àmbit social, valorant el camí reconegut fins el moment en col·laboració amb els Serveis Socials de l’Ajuntament.

- vetllar perquè les taxes i impostos municipals tinguin en compte les situacions de les persones i famílies més desafavorides o en risc d’exclusió.

- demanar a tots els grups polítics representats a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, l’adhesió al present manifest.

 
Vilanova i la Geltrú, desembre de 2013
 

MANIFEST contra la POBRESA

Imprimeix

La Mostra d'Entitats de Cooperació i Solidaritat va iniciar l'any passat la campanya "Jo dono la cara contra la pobresa".

Aleshores es va demanar l'adhesió de particulars i entitats a un Manifest en defensa del dret fonamental a viure amb dignitat arreu del planeta. Enguany es dóna continuïtat a aquesta campanya amb un nou lema, "Seguim donant la cara contra la pobresa", amb l'objectiu de sensibilitzar la població i aconseguir noves adhesions al manifest. Aquesta campanya serà on-line i estarà activa aquesta setmana per recollir les possibles adhesions. Per tal de reforçar el compromís es demana d'acompanyar la signatura d'adhesió, amb una fotografia. El dia de la Mostra també es recolliran signatures.


Seguim donant la cara

 

 

MANIFEST

Les ONG per al desenvolupament de Vilanova i la Geltrú, en el dia Internacional per l’eradicació de la pobresa, volem ressaltar el compromís ineludible dels estats a fer possible la satisfacció dels Drets Econòmics, Socials i Culturals que recull l’article 22 dels Drets Humans, com a primera mesura de lluita contra la pobresa.

“Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social, i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, tenint en compte l’organització i els recursos de cada Estat, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat”.

Volem ressaltar el caràcter global de la pobresa i la desigualtat, i no renunciar a exigir una vida digna per a tothom basada en el compliment dels drets humans, a Catalunya i arreu.

A casa nostra se’ns ha dit que hem gastat per sobre de les nostres possibilitats i que ara cal austeritat i se’ns apliquen polítiques molt semblants a les que es varen imposar a les dècades del 1980 i 1990 a determinats països de sudamèrica o a l’Àfrica per fer front al pagament del deute amb la banca.

Les ONG venim denunciant de fa anys, els efectes devastadors i ruïnosos d’aquestes mesures per les persones d’aquests països i comença a evidenciar-se ara, a casa nostra. Estem convençuts i convençudes que aquests programes d’estalvi augmenten les desigualtats socials i creen situacions de precarietat i vulnerabilitat entre les persones.

Prova d’això són les dades de la pobresa a Catalunya. Aquestes són prou eloqüents: 225.000 llars en què tots els membres estan a l’atur, més de mig milió de persones aturades sense cap prestació, més del 20% dels joves a l’atur, milers de desnonaments.....

Davant aquest fet exigim, una vegada més, que no paguin les persones que no han provocat aquesta crisi. Les retallades en la despesa pública a Catalunya i a tot Europa son resultat d’un sistema que en lloc de generar benestar ha

augmentat les diferències entre els més rics i els més pobres, passant per sobre dels drets de la majoria de la població mundial.

La suposada crisi que estem vivim ens porta a un fals debat sobre la suposada contraposició entre la solidaritat interna i la solidaritat cap a l’exterior.

No es tracta d’escollir entre atendre a les persones de casa nostra que pateixen les conseqüències d’aquesta crisi i la solidaritat cap a les persones dels països del sud que, des de fa molt de temps, veuen vulnerat el seu dret fonamental a viure amb dignitat.

En un món tan interdependent com l’actual, les accions contra l’exclusió social al nostre entorn més proper i la cooperació al desenvolupament són l’expressió d’una mateixa visió solidària i de lluita contra la pobresa, les seves causes i conseqüències, ja sigui a Vilanova i la Geltrú, als països africans del Sahel, a Nicaragua o a qualsevol altre indret del món.

També estem convençuts que la solidaritat no té fronteres i s’ha de convertir en un compromís personal, col·lectiu, institucional i polític per la justícia social al qual tots i totes estem cridats.

És per tot això que demanem:

* Un salt endavant en la reflexió sobre el nostre model de producció, consum i estalvi que es materialitzi en noves formes de construir solidaritat, igualtat i justícia: posar les energies i els diners en projectes que facin efectius els canvis i les transformacions locals i globals.

* Enfrontar la resignació i el desànim a través de l’organització socialcol·lectiva: participar més i exigir més transparència en associacions i ONG de qualsevol tipus per facilitar tant la solidaritat immediata i concreta, com l’acció política de mig i llarg termini.

* Mobilització social permanent en defensa dels drets i la dignitat de tothom: entendre com a pròpies totes les reivindicacions a favor de la igualtat i el benestar humà, l’equitat de gènere, l’ecologia, el dret a l’educació, la salut o la participació política que es facin tant al nostre barri com a l’altra punta del planeta.

Contra la pobresa, ens manifestem i seguim donant la cara!
Vilanova i la Geltrú, octubre de 2013

 

 



Catalan English Spanish
Desembre 2017
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
27 28 29 30 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
wDSC_0385.JPG
lapaucancop.jpg
wDSC_0420.JPG